
Flash 1- La consciència de mirarn-nos: l’autorretrat

Flash 1- La consciència de mirarn-nos: l’autorretrat
Hola!
El meu nom és Aïna, soc de l’alt Empordà i tinc vint-i-cinc anys. El meu cabell, és de color castany i tinc els ulls de color mel amb alguns reflexos verds. La meva cara és de forma ovalada/rodona i tinc uns ulls bastant grans, els meus llavis són molsuts i sempre estan rosats.
La meva experiència ha començat realitzant un dibuix lineal amb la mà esquerra el qual he repetit diverses vegades. El resultat, no te’l traç que m’agradaria, que serien línies precises i fines per contrari he acabat fent traços molt més gruixuts del que faig habitualment simplement per intentar controlar la línia recta.
Les meves intencions a l’hora de la modificació han sigut diverses. Primerament he volgut mostrar el caos (el cabell) que moltes vegades el porto despentinat perquè és una teranyina de rissos incontrolables, però a partir del control de les línies.
En segon lloc, m’he pintat de blau. Això ho he fet perquè en el moment actual em trobo en un estat mental una mica fràgil per motius personals i he aplicat l’expressió anglesa “I’m feeling blue”, m’he representat amb els ulls tancats, ja que la mirada és el reflex de l’ànima i ara mateix no la vull mostrar fins que es recuperi.
Debatcontribution 0el Flash 1- La consciència de mirarn-nos: l’autorretrat
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Elisenda,
Llàstima que no hagis provat de dibuixar sense mirar el suport. Aquesta mena d’activitat pretén, justament, posar-vos en una posició diferent a la que deveu acostumar a tenir quan us poseu a dibuixar. Justament per a que apareguin solucions noves a partir d’aquest canvi de metodologia. L’atzar pot ser un bon aliat en qualsevol recerca plàstica. Hi ha molts artistes que. abans de cada sessió de treball, practiquen el dibuix sense mirar el paper, per trencar el gel i escalfar motors.
Has resolt molt bé el dibuix de descripció, malgrat utilitzar la mà esquerra :-) i has plantejat una intervenció sobrte el retrat plena de fantasia. Bona feina.
Endavant!