Publicat per

Flash 1: La consciència de mirar(nos): L’autoretrat

Publicat per

Flash 1: La consciència de mirar(nos): L’autoretrat

Hola a totes i tots! A continuació podeu veure el meu autoretrat, el qual l’he realitzat amb la mà esquerra, mà oposada…
Hola a totes i tots! A continuació podeu veure el meu autoretrat, el qual l’he realitzat amb la mà…
Hola a totes i tots!
A continuació podeu veure el meu autoretrat, el qual l’he realitzat amb la mà esquerra, mà oposada la qual normalment utilitzo. L’opció de fer-ho sense mirar al paper ho veia inviable, ja que la meva coordinació oculomanual és nefasta i m’hagués sortit un dibuix pèssim.
Mentre estava realitzant el meu autoretrat intentava fer-ho el més realista possible, intentant veure’m sense haver-me de mirar al mirall, intentant recordar trets característics de la meva cara que són identificatius. Durant la realització d’aquest el meu pols tremolava, em costava fer línies rectes i llargues, però crec que finalment ho he mig aconseguit.
Quant a la intervenció creativa amb taques de l’autoretrat, el sentit que li he volgut donar ha sigut destacar algunes parts petites de la meva cara, les pigues, les quals em caracteritzen. Per últim, he pintat com una posta de sol en la meva mirada, part que m’agrada molt de les persones, a més a més perquè m’encanta la meteorologia i l’univers, ja siguin els núvols, els trons, la lluna, les estrelles, els planetes, etc., perquè em transmeten moltes sensacions que potser més endavant explicaré. La manera de fer-ho ha sigut fent-ho amb aquarel·la.
Espero que us agradi ☺?

Debat1el Flash 1: La consciència de mirar(nos): L’autoretrat

  1. Òscar Julve Gil says:

    Elisenda,
    Llàstima que no hagis provat de dibuixar sense mirar el suport. Aquesta mena d’activitat pretén, justament, posar-vos en una posició diferent a la que deveu acostumar a tenir quan us poseu a dibuixar. Justament per a que apareguin solucions noves a partir d’aquest canvi de metodologia. L’atzar pot ser un bon aliat en qualsevol recerca plàstica. Hi ha molts artistes que. abans de cada sessió de treball, practiquen el dibuix sense mirar el paper, per trencar el gel i escalfar motors.

    Has resolt molt bé el dibuix de descripció, malgrat utilitzar la mà esquerra :-) i has plantejat una intervenció sobrte el retrat plena de fantasia. Bona feina.

    Endavant!

Publicat per

FLASH 1: LA CONSCIÈNCIA DE MIRAR-NOS

Publicat per

FLASH 1: LA CONSCIÈNCIA DE MIRAR-NOS

Bon dia a tothom! Us presneto al meu autorretrat mirant-me només al mirall. Espero que us agradi          …
Bon dia a tothom! Us presneto al meu autorretrat mirant-me només al mirall. Espero que us agradi    …

Bon dia a tothom! Us presneto al meu autorretrat mirant-me només al mirall. Espero que us agradi

 

 

 

 

 

 

Debat1el FLASH 1: LA CONSCIÈNCIA DE MIRAR-NOS

  1. Òscar Julve Gil says:

    Mailém,
    Boníssima proposta i molt creativa. Enhorabona.
    Només et volia comentar que crec que les imatges han quedat massa petites. Les has capturat a la resolució demanada? I fixa’t que apareixen a l’inrevés. ës un recurs buscat, o respon a un error?

    Aquests exercicis que us hem plantejat, de fet, són exercicis clàssics que busquen desactivar una part del cervell (l’esquerre) per deixar anar el dret, que s’encarrega de mesurar i establir relacions de proporció i analitzar les formes. En el seu llibre ‘Aprendre a dibuixar amb l’hemisferi dret del cervell’, Betty Edwards va descriure aquest exercici i molts d’altres amb la mateixa intenció.

    Endavant!

Publicat per

Flash 1: La consciència de mirar(nos): l’autoretrat

Publicat per

Flash 1: La consciència de mirar(nos): l’autoretrat

Per a la primera FLASH havíem de realitzar dos autoretrats d’una forma curiosa, un sense mirar i l’altre amb la mà contrària. En realitzar…
Per a la primera FLASH havíem de realitzar dos autoretrats d’una forma curiosa, un sense mirar i l’altre amb la mà…

Per a la primera FLASH havíem de realitzar dos autoretrats d’una forma curiosa, un sense mirar i l’altre amb la mà contrària.

En realitzar el primer retrat (sense mirar), em vaig adonar que no podia aixecar quasi el llapis perquè si no no recordava per on havia de continuar, i a més no podies fer molts de detalls el principal era fer uns ulls, una car,a una boca i un nas, perquè com a mínim sembles una persona.

En el segon procés d’aquest dibuix l’he pintat amb uns retoladors, amb els colors que el dibuix em transmetia que havia d’utilitzar.

Al segon retrat (amb la mà contrària), vaig utilitzar la mà dreta, ja que soc esquerrà, en agafar el llapis és una sensació molt estranya i en dibuixar resultava una mica frustrant, però dibuixant a poc a poc vaig aconseguir un bon resultat.

Debat1el Flash 1: La consciència de mirar(nos): l’autoretrat

  1. Òscar Julve Gil says:

    Josep,
    Bona proposta i molt complerta. Només trobo a faltar un treball més de detall.
    Quan dibuixem sense mirar el suport i reseguim amb la mirada els contorns o els detalls que a continuació dibuixem podem arribar a obtenir resultats sorprenents, d’una gran precisió formal, malgrat la situació d’aquests detalls en el paper no sigui la més encertada.

    Endavant!