El tema escollit és la història o evolució de la comunitat LGTBIQ+.

Us presento una mena de resum i un esbós ràpid del que seràn els dibuixos. Tot i que he dibuixat les persones com pals, seràn molt més complexos.

Hola a tothom!

Sé que faig una mica tard, estic molt enfeinada amb la feina i una altra carrera que faig a temps total, i sumat al fet que no tinc impressora a casa i tinc poc temps per les coses, i de vegades no gestiono bé el poc temps que tinc així vaig…

Per fer la primera part d’aquesta Flash, la qual tractava de fer taques de manera aleatòria i dibuixar sobre aquestes, tot imaginant i deixant-nos portar sobre el món imaginari i creatiu, he utilitzat una esponja que és com un pinzell i vaig anar pintant com si fos una nena petita, i a poc a poc vaig fer dues grans taques sobre paper d’aquarel·la. Potser el que he dibuixat no té gaire sentit, però és el que m’ha passat al cap en veure les formes, de vegades abans de dormir o inclús dormint, moltes d’aquestes imatges se’m venen al cap i tant de bo en aquests moments tingues alguna cosa a la mà per tal de plasmar-ho, però la majoria de cops, quan ho vaig a fer ja m’ha marxat de la ment. A l’hora de dibuixar ha estat divertit i repetiria l’exercici pel meu compte.

En el primer dibuix he vist molt clarament dues figures humanes donant-se un peto de manera efusiva, i a la part de davall la taca m’ha suggerit com si hi hagués una noia que s’estigués imaginant aquesta escena.

En el segon dibuix no ho he vist molt clar el que volia representar i m’ha costat una mica, però de cop i volta, inspirada amb música Disney, com és de costum per part meva, m’ha vingut la imatge d’una persona de perfil i, tal com mostra la pel·lícula de Tarzan, també una papallona en la part dels ulls representant la mirada. En la resta de taca he visualitzat un puny alçat, el qual representa la força que tenen les dones al llarg de la seva vida.

Bona nit! Us presento les imatges o millor dit, els esbossos de la nova PAC de dibuix.

Aquest és l’interior que he escollit, no és de la meva casa, més voldria! Però em resultava més interessant a l’hora de fer el projecte.

Ara sí, els esbossos. Per començar el d’un punt de fuga.

He deixat la chimeneia i les vigues del sostre, a més del focus de llum i el mirall. He de dir que de tots, aquest és el que m’ha semblat més fácil.

Aquest és l’esbós dels dos punts de fuga, peró quan m’he adonat, havia fet sense voler els sofàs del saló i no hem donava temps d’esborrar-lo.

Aquest és l’objecte, com sóc una fanàtica de la lectura, no podia escollir un altre que no fos un llibre.

Aquesta és la figura humana que representaré, li he tret una fotografia a una amiga meva i le plasmat al dibuix, bueno, a l’esbós.

Aquest és en sistema dièdric, però crec que no he acabat d’entendre aquest sistema. He anat mirant videos pel YouTube pero em sortien coses diferents i al final ho he fet així, sens dubte aquest és el que más m’ha costat de fet.

Que us semblen?

Que passeu bona nit!

Benvingudes i benvinguts de nou :)

En la primera part de l’activitat, he escollit una imatge d’un carrer japonès que l’he extret d’una revista d’una agència de viatges. L’elecció d’aquesta imatge ha sigut perquè la perspectiva de la fotografia em donava moltes línies de fuga i podia marcar el punt de fuga dins de la mateixa imatge, fet que ho trobava bastant fàcil a l’hora de poder traçar aquestes línies. Considero que he fet totes les línies que poden sortir des d’aquest punt de fuga. A continuació es pot observar el dibuix.

La segona imatge que he escollit per fer el segon dibuix és una instal·lació artística perquè, igual que l’anterior fotografia, té nombroses línies de fuga. He intentat buscar escenes d’alguna sèrie que m’agrada, però no en trobava cap en les quals es pogués observar bé punts de fuga. Per tant, he optat per aquesta opció, i en veure aquesta fotografia no m’ho he pensat dues vegades, ja que, desconec si ha sigut gràcies a la visualització dels recursos, però he vist clarament gairebé totes les línies de fuga i m’he posat mans a l’obra.

M’ha resultat una flash entretinguda i fins i tot m’he animat a fer més proves amb imatges. M’ha agradat molt!

• Diagrama amb la informació seleccionada per realitzar la il·lustració i mínim un esbós d’aquesta

Escoltant la canço de Games without frontiers i buscant informació de la canço i el seu missatge he realitzat aquest diagrama amb la imatge central de les anelles olímpiques darrera un filat utilitzat a les guerres, barrejant els conceptes jocs i guerra. He detallat els missatges que he entès de la canço i el videoclip, tant els missatges d’hipocresia que vol reflectir, les metàfores utilitzades i quina és la reivindicació.

En aquest esbós he dibuixat una bola del món que està sent utilitzada com una pilota per una mà d’algú que és poderós, fent referència al poder polític que controla les nostres vides, les guerres i ens utilitzen i manipulen com si per ells fós un joc.

• Diagrama amb els possibles conceptes a representar en la poesia visual i mínim un esbós de les solucions estudiades.

En la recerca d’informació de la paraula frontera tres conceptes clars és que representa una divisió, un límit, una separació. He afegir una barrera amb la paraula frontera per fer referència a la prohibició de pas o control entre dos territoris.

També he detallat el tipus de fronteres que podem trobar, ja que la més recorrent és la territorial entre països, però hi ha la cultural, la  ideològica…

L’esbós que he realitzat del poema visual de la paraula i concepte frontera, és una imatge que té un missatge directe i clar, una barrera davant unes persones amb els braços alçats, en senyal de resistència pacífica i no violenta davant la imposició d’una divisió territorial, que també pot ser cultural, ideològica…

.

Bona nit! Us presento els esbossos dels dos projectes.

Primer posaré el de la cançó de ” Games without frontiers”.
En aquest cas he decidit, tot i que són esbossos ràpids i no son finals, obviament el resultat final estarà molt millor, representaré un món amb dues pistoles i un avió intentant trasspassar un muer. Els colors indiquen la paleta cromàtica.

A continuació en el de frontera, representaré una dona i un home enjaulats en jaules diferents que només poden comunicar-se per telèfon, representant una frontera de localització i emocional.

Bones a totes i a tots!!

Aquesta imatge representa a una persona en el límit de la terra i el buit. El límit està representat com la part vertical d’un penya-segat i l’home l’està mirant i s’atura allí i no avança, ja que si el creua segurament no podrà veure més enllà de la vida que se li ha brindat. El límit de la nostra vida, en aquestes situacions, està a les nostres mans, ja que si decideixes continuar endavant o no, la teva vida pot canviar totalment.

En aquest cas, al dibuix es veu representat el límit com l’horitzó del mar. Bé sabem que més enllà de l’horitzó hi ha mar o terra, però a simple vista veiem al mar com un límit i un final d’aquest. Tal com pensaven en l’antiguitat, en l’horitzó hi havia el límit de la Terra, però no és així òbviament, però sí que ho és per la nostra percepció visual. A més a més, l’horitzó és el límit entre el mar i el cel.

En aquest dibuix he volgut representar el límit que sofreixen i viuen les persones que tenen dislèxia, ja sigui a l’hora d’aprendre, de llegir, de comunicar-se, de fer les activitats diàries i rutinàries de la vida… Les persones amb dislèxia sofreixen límits tals com la no reconeixença dels símptomes que sofreixen, les no adequacions a les seves necessitats especials i la discriminació a l’hora de relacionar-se amb l’entorn.

Tal com es pot observar en aquest dibuix, el límit ve marcat per unes simples mesures, les quals fan encasellar a les persones com a socialment acceptades o discriminades, simplement per ser d’una manera o d’una altra físicament. Aquest límit regulat per simples números s’hauria d’erradicar de la societat i, a més a més, s’ha de fer visible i acceptable qualsevol tipus d’aspecte físic. Aquesta cinta mètrica també pot representar els límits que es marca una persona a l’hora de menjar o no menjar certes coses, ja que si socialment està més ben vist estar més aviat prim, doncs es posa uns límits per fer-ho.

Per últim podem trobar la paraula límit representada com els dos límits que ha pogut trepitjar l’ésser humà. En minúscula podem trobar representat el límit que pot arribar una persona caminant, en aquest cas és la muntanya més alta del món, l’Everest. L’altre límit, l’escrit en majúscules, és el límit que ha pogut trepitjar l’ésser humà gràcies a la tecnologia i és la lluna. Quin serà el següent límit que podrà arribar una persona? Espero descobrir-ho.

Hola a tothom,

Us comparteixo els meus dibuixos amb la paraula límit.

En aquest primer dibuix he volgut transmetre quan expressem amb les mans i  volem dir prou, que parin, que estic al límit per frenar l’actitud d’algú vers nosaltres.

En aquest segon dibuix he volgut fer referència a un cta. kms d’un vehicle on la seva agulla marca el màxim de velocitat, és a dir, que es va al límit.
He incorporat les lletres en el mateix marcador del cta. kms com si cada lletra fós una velocitat fins arribar a la T que és el màxim, el límit.

En aquest tercer dibuix amb la paraula Límit he volgut representar quan s’està molt a la vora d’un precipici, a punt de caure, al límit d’on arriba el terreny i a punt de caure barranc a baix.
fent referència a moment i lloc de perill.

En el meu quart dibuix he representat el límit, com el pic d’un cim, el punt més alt d’una muntanya marcada coronada amb una bandera amb la paraula límit, el lloc final d’un ascens de muntanya.

Finalment i valent-me d’una imatge que he trobat per internet i que m’ha semblat molt gràfica, fent referència a un altre concepte amb la paraula límit, en aquest cas límit de crèdit; he dibuixat
una targeta de crèdit amb gairebé la totalitat de la targeta sombrejada i al final un trocet petit on hi incloc la paraula límit, fent referència a que queda poc crèdit disponible, que s’està arribant al límit.

(adjunto enllaç imatge d’inspiració) : https://www.consumerreports.org/es/dinero/motivos-por-los-que-te-pueden-reducir-el-limite-de-prestamo-en-t/

Totes cinc imatges m’agraden com a diferents maneres de representar amb un dibuix la paraula límit, la última de la targeta de crèdit és bastant gràfica i la primera de les mans fent referència a “estic al límit”, també crec que és bastant encertada.

Bon dia a tothom, adjunto els dibuixos i una breu explicació.

En aquest dibuix de la paraula límit he decidit fer com una corta i una nena petita saltant la paraula.

La paraula límit hi forma part del rellotge, com si fosin les agulles donant a entendre que sempre hi ha un límit dins del temps.

Aquí ja h decidit ficar-li color, fent una men de degradat dins de la paraula, pintada amb pintures gouache, i dos cordes policials al fons.

Aquí he de comentar dos coses. La primera es que la paraula límit está pintada amb un rímel de maquillatge, volia probar a sortir del que son llapis, etc. I la segona es que he volgut representar un mur al fons i així la paraula semblaria un graffiti.

I aquest és el que més m’agrada, he decidit representar una mena de mirall trencat amb la paraula just al mig. Per la paraula he fet ús del grafit i per difuminar he aprofitat un raspall de dents que no es feia servir.