Bones a totes i a tots!!

Aquesta imatge representa a una persona en el límit de la terra i el buit. El límit està representat com la part vertical d’un penya-segat i l’home l’està mirant i s’atura allí i no avança, ja que si el creua segurament no podrà veure més enllà de la vida que se li ha brindat. El límit de la nostra vida, en aquestes situacions, està a les nostres mans, ja que si decideixes continuar endavant o no, la teva vida pot canviar totalment.

En aquest cas, al dibuix es veu representat el límit com l’horitzó del mar. Bé sabem que més enllà de l’horitzó hi ha mar o terra, però a simple vista veiem al mar com un límit i un final d’aquest. Tal com pensaven en l’antiguitat, en l’horitzó hi havia el límit de la Terra, però no és així òbviament, però sí que ho és per la nostra percepció visual. A més a més, l’horitzó és el límit entre el mar i el cel.

En aquest dibuix he volgut representar el límit que sofreixen i viuen les persones que tenen dislèxia, ja sigui a l’hora d’aprendre, de llegir, de comunicar-se, de fer les activitats diàries i rutinàries de la vida… Les persones amb dislèxia sofreixen límits tals com la no reconeixença dels símptomes que sofreixen, les no adequacions a les seves necessitats especials i la discriminació a l’hora de relacionar-se amb l’entorn.

Tal com es pot observar en aquest dibuix, el límit ve marcat per unes simples mesures, les quals fan encasellar a les persones com a socialment acceptades o discriminades, simplement per ser d’una manera o d’una altra físicament. Aquest límit regulat per simples números s’hauria d’erradicar de la societat i, a més a més, s’ha de fer visible i acceptable qualsevol tipus d’aspecte físic. Aquesta cinta mètrica també pot representar els límits que es marca una persona a l’hora de menjar o no menjar certes coses, ja que si socialment està més ben vist estar més aviat prim, doncs es posa uns límits per fer-ho.

Per últim podem trobar la paraula límit representada com els dos límits que ha pogut trepitjar l’ésser humà. En minúscula podem trobar representat el límit que pot arribar una persona caminant, en aquest cas és la muntanya més alta del món, l’Everest. L’altre límit, l’escrit en majúscules, és el límit que ha pogut trepitjar l’ésser humà gràcies a la tecnologia i és la lluna. Quin serà el següent límit que podrà arribar una persona? Espero descobrir-ho.

Hola a tothom,

Us comparteixo els meus dibuixos amb la paraula límit.

En aquest primer dibuix he volgut transmetre quan expressem amb les mans i  volem dir prou, que parin, que estic al límit per frenar l’actitud d’algú vers nosaltres.

En aquest segon dibuix he volgut fer referència a un cta. kms d’un vehicle on la seva agulla marca el màxim de velocitat, és a dir, que es va al límit.
He incorporat les lletres en el mateix marcador del cta. kms com si cada lletra fós una velocitat fins arribar a la T que és el màxim, el límit.

En aquest tercer dibuix amb la paraula Límit he volgut representar quan s’està molt a la vora d’un precipici, a punt de caure, al límit d’on arriba el terreny i a punt de caure barranc a baix.
fent referència a moment i lloc de perill.

En el meu quart dibuix he representat el límit, com el pic d’un cim, el punt més alt d’una muntanya marcada coronada amb una bandera amb la paraula límit, el lloc final d’un ascens de muntanya.

Finalment i valent-me d’una imatge que he trobat per internet i que m’ha semblat molt gràfica, fent referència a un altre concepte amb la paraula límit, en aquest cas límit de crèdit; he dibuixat
una targeta de crèdit amb gairebé la totalitat de la targeta sombrejada i al final un trocet petit on hi incloc la paraula límit, fent referència a que queda poc crèdit disponible, que s’està arribant al límit.

(adjunto enllaç imatge d’inspiració) : https://www.consumerreports.org/es/dinero/motivos-por-los-que-te-pueden-reducir-el-limite-de-prestamo-en-t/

Totes cinc imatges m’agraden com a diferents maneres de representar amb un dibuix la paraula límit, la última de la targeta de crèdit és bastant gràfica i la primera de les mans fent referència a “estic al límit”, també crec que és bastant encertada.

Bon dia a tothom, adjunto els dibuixos i una breu explicació.

En aquest dibuix de la paraula límit he decidit fer com una corta i una nena petita saltant la paraula.

La paraula límit hi forma part del rellotge, com si fosin les agulles donant a entendre que sempre hi ha un límit dins del temps.

Aquí ja h decidit ficar-li color, fent una men de degradat dins de la paraula, pintada amb pintures gouache, i dos cordes policials al fons.

Aquí he de comentar dos coses. La primera es que la paraula límit está pintada amb un rímel de maquillatge, volia probar a sortir del que son llapis, etc. I la segona es que he volgut representar un mur al fons i així la paraula semblaria un graffiti.

I aquest és el que més m’agrada, he decidit representar una mena de mirall trencat amb la paraula just al mig. Per la paraula he fet ús del grafit i per difuminar he aprofitat un raspall de dents que no es feia servir.