Elisenda,
Llàstima que no hagis provat de dibuixar sense mirar el suport. Aquesta mena d’activitat pretén, justament, posar-vos en una posició diferent a la que deveu acostumar a tenir quan us poseu a dibuixar. Justament per a que apareguin solucions noves a partir d’aquest canvi de metodologia. L’atzar pot ser un bon aliat en qualsevol recerca plàstica. Hi ha molts artistes que. abans de cada sessió de treball, practiquen el dibuix sense mirar el paper, per trencar el gel i escalfar motors.

Has resolt molt bé el dibuix de descripció, malgrat utilitzar la mà esquerra :-) i has plantejat una intervenció sobrte el retrat plena de fantasia. Bona feina.

Endavant!

Mailém,
Boníssima proposta i molt creativa. Enhorabona.
Només et volia comentar que crec que les imatges han quedat massa petites. Les has capturat a la resolució demanada? I fixa’t que apareixen a l’inrevés. ës un recurs buscat, o respon a un error?

Aquests exercicis que us hem plantejat, de fet, són exercicis clàssics que busquen desactivar una part del cervell (l’esquerre) per deixar anar el dret, que s’encarrega de mesurar i establir relacions de proporció i analitzar les formes. En el seu llibre ‘Aprendre a dibuixar amb l’hemisferi dret del cervell’, Betty Edwards va descriure aquest exercici i molts d’altres amb la mateixa intenció.

Endavant!

Josep,
Bona proposta i molt complerta. Només trobo a faltar un treball més de detall.
Quan dibuixem sense mirar el suport i reseguim amb la mirada els contorns o els detalls que a continuació dibuixem podem arribar a obtenir resultats sorprenents, d’una gran precisió formal, malgrat la situació d’aquests detalls en el paper no sigui la més encertada.

Endavant!