Per a la primera FLASH havíem de realitzar dos autoretrats d’una forma curiosa, un sense mirar i l’altre amb la mà contrària.
En realitzar el primer retrat (sense mirar), em vaig adonar que no podia aixecar quasi el llapis perquè si no no recordava per on havia de continuar, i a més no podies fer molts de detalls el principal era fer uns ulls, una car,a una boca i un nas, perquè com a mínim sembles una persona.
En el segon procés d’aquest dibuix l’he pintat amb uns retoladors, amb els colors que el dibuix em transmetia que havia d’utilitzar.
Al segon retrat (amb la mà contrària), vaig utilitzar la mà dreta, ja que soc esquerrà, en agafar el llapis és una sensació molt estranya i en dibuixar resultava una mica frustrant, però dibuixant a poc a poc vaig aconseguir un bon resultat.
Debat1el Flash 1: La consciència de mirar(nos): l’autoretrat
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Josep,
Bona proposta i molt complerta. Només trobo a faltar un treball més de detall.
Quan dibuixem sense mirar el suport i reseguim amb la mirada els contorns o els detalls que a continuació dibuixem podem arribar a obtenir resultats sorprenents, d’una gran precisió formal, malgrat la situació d’aquests detalls en el paper no sigui la més encertada.
Endavant!